VIII
Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
De l’ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l’ombra a la cara.
Al vell jardí que el teu desig em para
Hi ha ganivets que floreixen de nit.
L’heura du al cor un missatge d’oblit.
Lluu el verí al clar de l’alimara.
La lluna ho sap, que he ben perdut l’anell?
Sí, duc tristesa esparsa pel cabell
i l’aigua em clava agulles d’escorpit.
I mentre encenc cuques de llum al pit
que, a trenc d’amor, m’incendien la cara,
amic i desamic et dic encara.
Aquest poema recorda la poesia trobadoresca, fa referència a l’amor cortès, a l’amant, en aquest cas anomenat “amic i desamic”.
El tema d’aquest poema és el desamor que sent l’autora entorn la seva relació amorosa amb l’amic o desamic.
L’autora ens confessa que la relació entre ambdós personatges no funciona satisfactòriament.
En el poema s’observa un procés d’estimació en el qual el jo poètic parla i li transmet al seu amic i alhora desamic, com es troba anímicament Durant tot el poema es contraposen elements positius com “l’amic”, “el peix dolç” i “la pell de l’ona”, que representen el sentiment amorós de la parella amb elements negatius i fatalistes com són el “desamic”, “la mort”, l’ “ocell sinistre” o els “ganivets”.
Estructura:
Externa Es presenta en forma de sonet (dos quartets i dos tercets).
Versos decasíl·labs
Rima consonant ABBA (als quartets)
Rima consonant BBA i BAA (als tercets)
Interna
El poema acaba i comença de la mateixa manera, dirigint-se a l’amic: “Amic i desamic et diré ara”, “amic i desamic et dic encara”.
Hi trobem diversos elements tant positius com negatius:
· “la pell de l’ona i de la mort”: Representa la passió, i la mort la fatalitat.
· “ hi ha ganivets que floreixen de nit”: Metàfora que representa que els elements negatius van creixent envers la relació amorosa
· “L’heura du un missatge d’oblit al cor” simbolitza la destrucció de la immortalitat d’aquest amor
· “cuques de llum al pit”: Representa la passió
· “La lluna ho sap tot” la qual a més de simbolitzar la dona i l’element natural que tot ho veu, simbolitza la nit. Així per tant es pot relacionar amb les bruixes.
XIII
Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari.
Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari
el decorat -veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa-.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.
Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles.
És un sonet, i per tant és una poesia culta.Està formada per dos quartets i dos tercets, de versos d’art major. Els primers tres versos tenen deu síl·labes, l'ultim té onze. En el segon quartet, tots son decasíl·labs, hemtingut que fer sinalefes i elicions. Pel que fa a la rima, ABBA, ACCA, DEE i DFF, és una rima creuada, que té els quartets rimen els primers versos i l'ultim vers.
Hi ha una rima rica i no s'aprecien falses rimes.
Bruixa de dol està format per tretze, normalment aquest numero és el de la mala sort, l'autora no creia en aquestes coses.
Aqui ja ens parla de uns dels dos temes de l'obra, de la solitud, un lloc on es pugui amagar, igual que una bruixa i que tingui dol.
Ha tancat el llibre en un lloc secret, amagat... on ella es troba o està solitaria.
Parla de dues plantes que s'han fet mal bé, la lluna representa l'amor, però aquesta lluna cada vegada es veu menys. El vidre reflecteix la nostre imatge, és un vidre imenetrable.
L'araña es representa a ella mateixa ha pres propietat d'alguna cosa.
L'amor que esta incinerat és un amor mort.
En el primer tercet, hi ha un encavalcament, amb el segon quartet. També trobem una pregunta retòrica, al igual que també trobem metàfores amb l’arbre malferit, que es l’autora mateixa. Com arbre ferit, conserva l’amor, encara que li fa mal.
L’Estany està en lloc del mirall, aquesta lluna la citat en el fons de l’estany.
Torna al mirall al fons del calaix, però dins del calaix no reflecteix res.
Les agulles simbolitzen aquell camí de dolor.
Per acabar, tenim a la bruixa, que és l’autora, és una bruixa que va en pas fortius, que va per llocs foscos, per la nit, l’amor s’ha cremat i s’ha convertit en cendres, és un amor trist.
Hi ha una rima rica i no s'aprecien falses rimes.
Bruixa de dol està format per tretze, normalment aquest numero és el de la mala sort, l'autora no creia en aquestes coses.
Aqui ja ens parla de uns dels dos temes de l'obra, de la solitud, un lloc on es pugui amagar, igual que una bruixa i que tingui dol.
Ha tancat el llibre en un lloc secret, amagat... on ella es troba o està solitaria.
Parla de dues plantes que s'han fet mal bé, la lluna representa l'amor, però aquesta lluna cada vegada es veu menys. El vidre reflecteix la nostre imatge, és un vidre imenetrable.
L'araña es representa a ella mateixa ha pres propietat d'alguna cosa.
L'amor que esta incinerat és un amor mort.
En el primer tercet, hi ha un encavalcament, amb el segon quartet. També trobem una pregunta retòrica, al igual que també trobem metàfores amb l’arbre malferit, que es l’autora mateixa. Com arbre ferit, conserva l’amor, encara que li fa mal.
L’Estany està en lloc del mirall, aquesta lluna la citat en el fons de l’estany.
Torna al mirall al fons del calaix, però dins del calaix no reflecteix res.
Les agulles simbolitzen aquell camí de dolor.
Per acabar, tenim a la bruixa, que és l’autora, és una bruixa que va en pas fortius, que va per llocs foscos, per la nit, l’amor s’ha cremat i s’ha convertit en cendres, és un amor trist.
