Introducció

Montserrat Roig i Francitorra

· Neix a Barcelona 1946 i mor al 1991

· Escriptora i periodista, professions relacionades

· Les obres estan basades en l’experiència, reflecteixen la vida que l’envolta

· Intel·lectual compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme

· Participa de manera molt activa en la societat del seu temps

· Les seves obres abasten de la narrativa de ficció a la investigación histórica o l’assaig.

· Mentre és viva, gaudeix del favor del públic, després cau en un cert oblit.

Els primers anys

Contextualitzem la seva vida arran dels fets de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. El franquisme va portar a terme una política dictatorial. En què no cabien les diferències ideològiques.

A Catalunya es va abolir l’Estatut d’Autonomia, es van suprimir les institucions culturals catalananes i es va relegar la llengua a l’àmbit privat.

Montserrat Roig pertany al seny d’una família nombrosa de la petita burgesia del barri de l’Eixample de Barcelona.

La seva formació pel que fa a la llengua i literatura catalanes no té gaire relació amb la de la seva generació.

Anys de formació

Montserrat Roig, l’any 1961 es matricula a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual

Als 18 anys publica contes a Cavall Fort

Al 1963 inicia els estudis universitaris, estudia Filosofia i Lletres a la UB.

Al 1966 participa en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants a Barcelona, al Convent dels Caputxins de Sarrià

Al 1968 ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Al 1970 guanya amb <> e premi de narració Recull de Blanes.

Els setanta

M.Roig va participar en la tancada al Monestir de Montserrat com a protesta dels sis membres d’ETA condemnats a mort. S’assabentà que havia guanyat el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.

Dos anys després apareixia la primera novel·la, Ramona, adéu.

En tots aquests llibres dóna la seva particular visió de la petita burgesia, des de l’antifranquisme i el progressisme que la caracteritzaven. En les seves novel·les narra la realitat a través de la mirada de les dones, les grans protagonistes.

Mort de Franco

En el context del règim franquista, Roig es dedica a la narrativa de ficció. Conrea el periodisme. Tant en català: Retrats paral·lels I, II i III. Com pel castella: Los hechiceros de la palabra (1975).

D’aquesta època, Personatges (1977) és un programa d’entrevistes que presenta en els inicis de la televisió en català on es mostra la política d’augment del moment i la diversificació de la programació en català . Hi apareixen entrevistats fins aleshores exclosos com Joan Oliver.

Els vuitanta

Amb l’òpera quotidiana i La veu melodiosa, molts estudiosos han parlat de canvi de cicle. La seva última obra de ficció, el recull de contes El cant de la joventut, ens mostra una escriptora amb un gran domini de les tècniques d’escriptura i marcada per un to malencoliós. En aquests anys també es dedica intensament a la televisió.
Anys més tard participa com a guionista i presentadora en dos programes que tenen en comú donar la paraula a la gent del carrer i que tingueren una sort desigual pel que fa a l’audiència: Los padres de nuestros padres (dedicat a la gent gran) i Búscate la vida (on tot el protagonisme és dels més joves).

Els últims anys

Les seves incursions en el camp de l’assaig, destaca per la seva maduresa Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) que és una reflexió sobre l’escriptura i una mirada a l’existència de l’home i les seves inquietuds, també sobre la Barcelona la real i la imaginada.
El 10 de novembre de 1991 va morir per un càncer molt agressiu, que estronca la vida d’una escriptora que encara tenia molt a dir.

La seva obra va estar traduïda a part de les principals llengües europees, al búlgar, l’hongarès, el neerlandès, l’hebreu, el rus i el suec.

Ramona, adéu dins la producció de l’autora

Ramona, adéu(1972), és la primera novel·la de Montserrat Roig i será l’embrió d’un món que s’enriquirà en dos llibres posteriors: El temps de les cireres i L’hora violeta. La història és narrada per tres generacions ( àvia, mare i filla) que comprateixen el vincle familiar i el nom, se les coneix per Mundeta. És tracta d’una novel·la d’ambient realista on apareixen algunes de les constants de la narrativa de ficció amb el protagonisme de dones en un món d’homes , amb Barcelona com espai i alhora personatge, la literaturització d’esdeveniments històrics, l’evocació del món petitburgès de l’Eixample barceloní, la soledat, etc.