GUIA D’ESTUDI:
1. Tema i argument
Els temes són diversos: la mort, l’amor, l’amistad, la solitud, la traïció, etc. D’arguments n’hi ha infinits.
El tema de Ramona adéu, és l’amor. La seva recerca centra la vida dels personatges protagonistes.
També és una novel·la sobre el fracàs, tant personal com col·lectiu.
L’argument és el que passa a la novel·la, la història que s’hi narra: la Mundeta Jover es casa i explica la seva vida, només alterada per un avortament, la relació amb un estudiant-Victor Amat- i el naixement de la seva filla, fins a la mort del marit. De la Mundeta se’ns mostren les dificultats que té moure’s en societat, el “festeig” amb l’Ignasi Costa i les vicissituds per buscar el seu marit durant la Guerra Civil.
El relat transcendeix la historia personal de les tres dones. Ramona adéu admet més d’una lectura.
2. Personatges
Personatges secundaris: Ajuden al protagonista a assolir o a oposar-se als seus objectius.
Personatges principals: Són els protagonistes són els que donen peu a l’acció i tenen un objectiu per assolir. Les protagonistes de la novel·la són: L’àvia(Mundeta Jover), la mare(Mundeta Ventura) i la filla(Mundeta Claret).
Les tres protagonistes compSarteixen el mateix nom però en èpoques diferents:
-La Mundeta Jover, nascuda a l’últim quart del segle XIX, és una dona frustrada que busca l’amor ideal de les novel·les romàntiques. Per intentar compensar la frustració matrimonial inicia una aventura amorosa amb un estudiant.
La seva història pren forma de diari personal caracteritzat amb les seves reflexions i pensaments.
-La Mundeta Ventura és una dona una dona bleda, poruga i submisa. Depèn de la seva mare i del seu marit(Joan Claret). Conforma el seu món a partir del món del cinema.
Un primer amor acabat de manera tràgica l’aboca a una vida grisa i plena de claudicacions.
Aquest personatge està construït a través de l’opinió dels personatges i a través dels seus pensaments i les seves accions.
-La Mundeta Claret, és una dona universitària compromesa, enamorada, filla, néta, i l’amiga. És la més lliure de les tres dones, menys subordinada als condicionaments socials i morals.
També depèn d’un home, en Jordi, i viu presonera d’una relació que la fa infeliç.
És una persona insegura, tímida i amb un concepte no gaire positiu d’ella mateixa.
Les tres dones tenen força punts en comú:
· Són somiadores
· L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor
· Tenen espais de felicitat clandestina
· Se senten molt soles
· Són conscients de les limitacions que es deriven del fet de ser dona.
La Mundeta Jover i la Mundeta Ventura mantenen una relació amb els seus homes, que no les satisfà. En canvi, la Mundeta Claret, és l’única que té l’oportunitat de donar un veritable gir a la seva vida.
3. Espai
La novel·la se situa en un lloc i una època històrica determinada:
Ho fa a Barcelona, la ciutat esdevé un element viu en transformació continua, descrita per les protagonistes:
· La Mundeta Jover ens mostra una Barcelona de finals del s.XIX i principis del s.XX, una ciutat en expansió que viu el naixement del barri de l’Eixample.
· La Mundeta Ventura en canvi, viu en una ciutat en crisi convulsionada pels esdeveniments polítics de tota mena que acabaran desembocant el drama de la guerra civil. Ella viu aliena d’aquets fets.
· La Mundeta Claret viu en un Barcelona grisa i decadent, desordenada, anàrquica que menysprea tots els edificis artístics.
Les tres dones se senten lligades a la ciutat que les ha vist créixer, sobretot al barri de l’Eixample també passant per el barri de la Ribera, la Rambla i la carretera de l’Arrabassada. També s’hi afegeix Valldoreix , el qual te una doble funció(la Mundeta Ventura coneix als seus amors).
4. Temps
Les referències als temps històrics se’ns presenten a través d’informacions directes i d’esdeveniments socials que van lligats amb les reaccions dels personatges.
La Mundeta Jover viu l’explosió de la bomba del lliceu, la pèrdua de Cuba i les Filipines, la Setmana Tràgica i la Primera Guerra Mundial.
La Mundeta Ventura, viu la Guerra Civil Espanyola, la proclamació de la República i els fets d’Octubre.
La Mundeta Claret participa en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants i les assemblees universitàries de finals dels anys seixanta.
L’autora no explica tots els fets que succeïren, se salta esdeveniments i n’altera l’orde cronològic.
5. Estructura
No hi ha cap organització ni estructura lògica: no està dividida per capítols ni per parts clarament diferenciades, s’estructura externament per un seguit de seqüències que van apareixent:
1. La novel.la s’inicia amb la presencia de la Mundeta Claret, escrita amb lletra cursiva
2. Segueixen les seqüències separades mitjançant espais en blanc que narren la historia de les tres dones.
3. Es reprèn l’episodi inicial.
Pel que fa l’estructura interna hi trobem seqüències on les histories de les tres dones es barregen.
6. Narrador i punt de vista
La narració s’inicia amb un monòleg interior de la Mundeta Ventura i es clou de la mateixa manera. Aquesta reflecteix els seus pensaments i sentiments com si estigues parlant amb ella mateixa.
Coneixem a la Mundeta Ventura a través d’un diari personal on ens descriu(ella mateixa) com és i que succeeix en aquells moments.
A la resta de la novel.la hi predomina la narració en tercera persona, narrador omniscient, barrejat amb les veus dels personatges.
7. Simbologia
A partir del detalls insignificants es perfilen les actituds i sentiments dels personatges, també poden funcionar com a anticipadors del futur i per estructurar la narració.
Destaquen tres símbols que apareixen a Ramona, adéu:
- Dos amorcets de marbre blanc i cabells rinxolats que la Mundeta Jover té al rebedor
- El cactus que en Joan Claret regal a la Mundeta Ventura la primera vegada que van a passejar junts.
- Les papallones que en Francisco Ventura col.lecciona.
En Víctor Amat, per a la Mundeta Jover és la personificació de l’amor pur igual que els amorcets. El cactus, simbolitza frustració amorosa i les papallones simbolitzen la sensibilitat.
8. Llengua i estil
L’obra se centra en la forma d’expressar el missatge no tant del contingut, aquest fet permet diferenciar a les protagonistes.
S’observa un català caracteritzat de l’autora on la llengua que utilitza és molt fidel a les regles i normes gramaticals.
Aquest llenguatge també li serveix per a caracteritzar a la petita burgesia de l’Eixample que l’autora coneixia, hi trobem castellanismes lèxics, gal·licismes i anglicismes.
